Els primers vestigis d'assentaments a Bunyol es remunten fins a uns 50.000 anys abans de la nostra època. S'han trobat jaciments prehistòrics en el barranc de Carcalín en la Cova Turche i en la Covalta de Ventamina.
Els romans van arribar després dels ibers i tant uns com altres van deixar importants vestigis. Dels primers s'ha trobat ceràmica en el barranc de Monedi i restes de murs en el Collado Umán i en la partida de Turche. Dels segons han aparegudes restes en el Partior, en les Cabrillas i en la "Huerta Abajo".

Molt probablement el nom del poble vinga de Bullon o Billon, que significava font en iber. Encara que els romans, des del 132 abans de Crist al 711, al seu primer assentament estable de què s'originarà l'actual poble, el van anomenar Bullion, que significa focus d'aigües. De l'època de dominació àrab ens han arribat els seus cementeris, restes de l'aqüeducte de la partida de Turche i de murs i pous en la partida de l'Oliveral. Tot això a més del famós castell

Bunyol i tota la seua comarca es va incorporar al Regne de València a mitjan segle XIII, durant la conquista de València per Jaume I. La familia Mercader, una de les més representatives de València, es va vincular a La Foia de Bunyol des de 1245 fins a 1836, que el senyoriu va passar definitivament a la Corona.

Amb Felip III, Bunyol i la seua comarca es converteix en Comtat, sent el seu primer comte El senyor Gaspar Mercader i Carroz, el 3 de maig de 1604. L'expulsió morisca (1609) va crear una situació de verdader despoblament, per la qual cosa el comtat de Bunyol va haver de ser repoblat en 1611 amb 81 nous pobladors procedents de Mallorca.

La primera part del segle XIX es caracteritzarà per la invasió francesa i després per les guerres carlines ja que en ambdós va estar Bunyol directament implicat per la seua importància estratègica amb el port de les Cabrillas, com a accés natural cap a València i amb el castell, utilitzat com a fortalesa i quarter, afectant molt negativament a la seua conservació.

Al final del segle XIX es produirà una gran expansió econòmica derivada de la millora de les vies de comunicació, com de la via fèrria (1887). Es desenvoluparà la indústria, tant paperera (des de 1700), com a tèxtil fins que apareixeran les cimenteres, ja a principis del segle XX (1917). Este vagatge fa que Bunyol siga un dels municipis amb més tradició industrial de la província de València i nucli d'uns dels moviments obrers més clàssics i potents.